INTRODUCCIÓ
Les set noves meravelles del món és un
concurs internacional inspirat en les set meravelles del món antic, la majoria
de les quals han desaparegut.
La iniciativa va ser del suís Bernard
Weber, que va donar a conèixer el projecte el setembre de 1999 i des des
llavors la llista (que inicialment comptava amb 177 monuments) s'ha anat
reduint fins que el dia 7 de juliol de 2007 es van donar a conèixer les guanyadores
del concurs a l'Estádio da Luz de Lisboa (Portugal). La decisió es va prendre
per votació popular i moltes persones hi participaren. Aquest sistema d'elecció
va ser molt criticat, ja que es va detectar una afinitat nacional: els
habitants d'una zona votaven només per la meravella local i no tenien en compte
els mèrits objectius. La UNESCO, entre d'altres, va denunciar la
mercantilització del concurs.
- La Gran Muralla Xinesa (Xina).
- Petra (Jordània).
- El Crist Redentor (Brasil).
- El Machu Picchu (Perú).
- Chichén Itzà (Mèxic).
- El Coliseu Romà (Itàlia).
- El Taj Mahal (Índia).
LA MURALLA XINESA
És un antic conjunt de fortificacions i
muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de
les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se
al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les
construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI,
durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga
del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla
s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud
de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des
del congost de Shanhai al golf de Bo Hai (a
l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de
seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres
defensives naturals com ara turons i rius.
Construïda, reconstruïda i restaurada
entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció principal era
protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de
successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles
totes elles referents a la Gran Muralla.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes
que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i
tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del
món que va durar segles.
Hi ha la creença que és l'única
construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la
realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull
nu.
La Gran Muralla va ser declarada
l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 |
Bandera de la Xina |
 |
Muralla xinesa |
PETRA
Fou
una ciutat d'Aràbia a la moderna Jordània. Fou capital
dels edomites i dels nabateus i després de la província
romana d'Aràbia Pètria, més tard anomenada Palestina Salutaris i
finalment Palestina Tercera. El seu districte era
anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el
golf Elamític.
Fou
conquerida per A. Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i
va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab
al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors
que es van construir els temples i mausoleus.
A
la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, té un únic accés a la ciutat
rodejada de muntanyes, a través d'una gorja estreta coneguda com "el
Fossat". La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions,
barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu
excavat a la roca, de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt
impressionant és l'aspecte del monestir; a la zona hi ha també altres restes,
incloent un teatre i un aqüeducte romans.
Ha
estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 |
Bandera de Jordània |
 |
Petra |
EL CRIST REDENTOR
És una estàtua de Crist situada a la
ciutat brasilera de Rio de Janeiro. L'estàtua mesura
39,6 metres i pesa al voltant de 700 tones. Està situada al cim
del Mont Corcovado al Parc Nacional de Tijuca, de 700 metres,
amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada el 12
d'octubre de 1931, després de 9 anys d'obres. El monument és un
símbol per al cristianisme, però alhora ha esdevingut també una icona
inconfusible per a la ciutat i per tot el país.
La
idea de construir un monument colossal de simbologia cristiana a Rio de
Janeiro data de mitjans del segle XIX, però va ser desestimada en
nombroses ocasions a causa de la complexitat tècnica del projecte i a que
l'any 1889, Brasil va esdevenir una República laica.
No obstant a l'any 1921 es va reprendre el projecte, que es va
finançar de forma substancial gràcies a donacions privades provinents de
catòlics. L'obra va ser encarregada a l'enginyer Heitor da Silva
Costa i l'escultor Paul Landowski i va costar
250.000 dòlars.
El juliol del 2007,
l'estàtua va ser inclosa dins les set meravelles del món modern en un
concurs promocionat per una empresa suïssa.
 |
Bandera de Brasil |
 |
Crist Redentor |
MACHU PICCHU
El Machu Picchu és una de
les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca en el Perú. La ciutat sagrada de Machu
Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu
Picchu, a 2.200 metres d'alçada sobre el nivell del mar. La ubicació de la
ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes
eren la millor defensa natural.
És un dels centres
arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic
més visitat del Perú. Des de 1981 es va declarar com Santuari Històric,
amb una superfície de 32.592 hectàrees que inclouen no només la part
arqueològica sinó també la flora,
la fauna i els seus paisatges, destacant
l'abundant presència d'orquídies.
Les teories més fermes
sostenen que va ser una "llacta" inca:
un assentament construït amb la finalitat de controlar l'economia de les
regions conquerides. Era la llacta més bella de l'imperi inca, i havia estat
construïda per refugiar el més selecte de l'aristocràcia en cas d'atac. Sembla que es va
utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com
a "observatori". Després de la conquesta de l'imperi per part dels
espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.
El Machu Picchu va ser
declarar Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO el 1983.
 |
Bandera de Perú |
 |
Machu Picchu |
CHICHÉN ITZÀ
És
un dels principals llocs arqueològics de la península de Yucatán, a Mèxic,
situat al municipi de Tinum, al estat de Yucatán. Vestigi important i
reanomenat de la civilització maia, les edificacions principals corresponen a
l'època de la declinació de la pròpia cultura maia denominada pels arqueòlegs
com el període postclàssic.
L'arquitectura
massiva que ha arribat fins als nostres dies i que avui és emblemàtica del
jaciment, té una clara influència tolteca. El déu que presideix el lloc, segons
la mitologia maia, és Kukulcán, pres del panteó de la cultura tolteca. Dit
això, cal considerar que Chichén Itzá va ser una ciutat o un centre cerimonial,
que va passar per diverses èpoques constructives i influències dels diferents
pobles que la van ocupar i que la van impulsar des de la seva fundació.
La
zona arqueològica de Chichén Itzá va ser inscrita en la llista del Patrimoni de
la Humanitat per la Unesco el 1988.
 |
Bandera mexicana |
 |
Chichén Itzà |
EL COLISSEU ROMÀ
És
un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est
del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà.
Conegut originalment com Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenat Colosseum
perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument
dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va
arribar a desaparèixer.
Posseïa
un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les
grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors
i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més
baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit, i va ser
modificat durant el regnat de Domicià.
El
Colisseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els
últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la
caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites
entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles. Més tard,
va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i
pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la
construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari
cristià, en honor als presoners martiritzats durant els primers anys del
cristianisme.
 |
Bandera italiana |
 |
Colisseu Romà |
TAJ MAHAL
És un gran museu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la
vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a
la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com
Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu
catorzè fill.
És considerat el més bell exemple d'arquitectura
mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha
destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que
van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda
del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es
tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut
com una de les Set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el
recolzament de la UNESCO.
 |
Bandera de la Índia |
 |
Taj Mahal |