dissabte, 15 de desembre del 2012

Curiositats: les 7 antigues meravelles.

LA PRIÀMIDE DE KHEOPS.
És coneguda com a la gran piràmide, és la més gran de les tres piràmides de Gizeh. Fou construïda pel faraó Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. Al seu costat es van edificar les de Khefren i de Micerí. La Gran Piràmide de Kheops, o, potser més acuradament, el grup de les grans piràmides format per l'esmentada piràmide amb les de Piràmide de Khefren i Piràmide de Micerí.

ELS JARDINS PENJANTS DE BABILÒNIA.
Van ser considerats una de les Set Meravelles del Món. Varren ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.

EL TEMPLE D’ÀRTEMIS.
També conegut menys pròpiament com a Temple de Diana, era un temple dedicat a Àrtemis al voltant del 550 aC a Efes sota la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït en el segle VII aC.

L’ESTÀTUA DE ZEUS.
Fou tallada pel famós escultor clàssic Fídies (segle V aC) cap el 435 aC, a l'antiga Grècia, és considerada tradicionalment una de les set meravelles del món. L'any 394, després d'estar-se uns 800 anys a Olímpia, va ser traslladada a Constantinoble (actualment Istanbul), capital de l'imperi Bizantí. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruïda en un incendi.

LA TAMBA DE MAUSOL.
Fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica.

EL COLÓS DE RODES.
Fou una gegantesca estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa grega de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada.

EL FAR D’ALEXANDRIA.
Fou construït al segle III aC en l'època hel·lenística, va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l'enderrocaren al segle XIV. Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf.


Les 7 antigues meravelles

 
 

dijous, 13 de desembre del 2012

Reportate i situació.

Vídeo:
A continuació podreu gaudir d'un curt reportatje inspirat en les 7 noves meravelles:



Mapa:
Localització de les 7 meravelles

dimecres, 12 de desembre del 2012

Explicació general.

INTRODUCCIÓ
Les set noves meravelles del món és un concurs internacional inspirat en les set meravelles del món antic, la majoria de les quals han desaparegut.
La iniciativa va ser del suís Bernard Weber, que va donar a conèixer el projecte el setembre de 1999 i des des llavors la llista (que inicialment comptava amb 177 monuments) s'ha anat reduint fins que el dia 7 de juliol de 2007 es van donar a conèixer les guanyadores del concurs a l'Estádio da Luz de Lisboa (Portugal). La decisió es va prendre per votació popular i moltes persones hi participaren. Aquest sistema d'elecció va ser molt criticat, ja que es va detectar una afinitat nacional: els habitants d'una zona votaven només per la meravella local i no tenien en compte els mèrits objectius. La UNESCO, entre d'altres, va denunciar la mercantilització del concurs.
  1. La Gran Muralla Xinesa (Xina).
  2. Petra (Jordània).
  3. El Crist Redentor (Brasil).
  4. El Machu Picchu (Perú).
  5. Chichén Itzà (Mèxic).
  6. El Coliseu Romà (Itàlia).
  7. El Taj Mahal (Índia).

LA MURALLA XINESA
És un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.
Construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.
Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 


Bandera de la Xina
Muralla xinesa












PETRA
Fou una ciutat d'Aràbia a la moderna Jordània. Fou capital dels edomites i dels nabateus i després de la província romana d'Aràbia Pètria, més tard anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf Elamític.
Fou conquerida per A. Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.

A la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, té un únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d'una gorja estreta coneguda com "el Fossat". La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt impressionant és l'aspecte del monestir; a la zona hi ha també altres restes, incloent un teatre i un aqüeducte romans.

Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Bandera de Jordània
Petra















EL CRIST REDENTOR
És una estàtua de Crist situada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. L'estàtua mesura 39,6 metres i pesa al voltant de 700 tones. Està situada al cim del Mont Corcovado al Parc Nacional de Tijuca, de 700 metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada el 12 d'octubre de 1931, després de 9 anys d'obres. El monument és un símbol per al cristianisme, però alhora ha esdevingut també una icona inconfusible per a la ciutat i per tot el país.
La idea de construir un monument colossal de simbologia cristiana a Rio de Janeiro data de mitjans del segle XIX, però va ser desestimada en nombroses ocasions a causa de la complexitat tècnica del projecte i a que l'any 1889, Brasil va esdevenir una República laica. No obstant a l'any 1921 es va reprendre el projecte, que es va finançar de forma substancial gràcies a donacions privades provinents de catòlics. L'obra va ser encarregada a l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul Landowski i va costar 250.000 dòlars.

El juliol del 2007, l'estàtua va ser inclosa dins les set meravelles del món modern en un concurs promocionat per una empresa suïssa.

Bandera de Brasil
Crist Redentor















MACHU PICCHU
El Machu Picchu és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca en el Perú. La ciutat sagrada de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'alçada sobre el nivell del mar. La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.

És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú. Des de 1981 es va declarar com Santuari Històric, amb una superfície de 32.592 hectàrees que inclouen no només la part arqueològica sinó també la flora, la fauna i els seus paisatges, destacant l'abundant presència d'orquídies.

Les teories més fermes sostenen que va ser una "llacta" inca: un assentament construït amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llacta més bella de l'imperi inca, i havia estat construïda per refugiar el més selecte de l'aristocràcia en cas d'atac. Sembla que es va utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com a "observatori". Després de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.

El Machu Picchu va ser declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.

Bandera de Perú
Machu Picchu
















CHICHÉN ITZÀ
És un dels principals llocs arqueològics de la península de Yucatán, a Mèxic, situat al municipi de Tinum, al estat de Yucatán. Vestigi important i reanomenat de la civilització maia, les edificacions principals corresponen a l'època de la declinació de la pròpia cultura maia denominada pels arqueòlegs com el període postclàssic.
L'arquitectura massiva que ha arribat fins als nostres dies i que avui és emblemàtica del jaciment, té una clara influència tolteca. El déu que presideix el lloc, segons la mitologia maia, és Kukulcán, pres del panteó de la cultura tolteca. Dit això, cal considerar que Chichén Itzá va ser una ciutat o un centre cerimonial, que va passar per diverses èpoques constructives i influències dels diferents pobles que la van ocupar i que la van impulsar des de la seva fundació.
La zona arqueològica de Chichén Itzá va ser inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.

Bandera mexicana
Chichén Itzà

















EL COLISSEU ROMÀ
És un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
El Colisseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor als presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme.


Bandera italiana
Colisseu Romà

















TAJ MAHAL
És un gran museu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.
És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les Set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el recolzament de la UNESCO.



Bandera de la Índia
Taj Mahal